Parentalitat Positiva

Com podem controlar a les nostres filles i fills sense violència?
Des de Aprenem Parentalitat Positiva us volem mostrar una manera d’educar a les més menudes i menuts de casa a través de l’anomenada “parentalitat positiva”. Aquesta planteja un control parental que es basa en l'afecte, el suport, la comunicació, l'acompanyament i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles (Larriba, 2015). D’aquesta manera, podem aconseguir una autoritat davant d’ells i elles sense fer ús de la violència (Rodrigo, Máiquez i Martin, 2010).


LA PARENTALITAT POSITIVA

Què és?
La parentalitat positiva és el comportament dels pares  i les mares fonamentat en l'interès superior de la nena o nen, que cuida, desenvolupa les seves capacitats, no és violent i ofereix reconeixement i orientació que inclouen l'establiment de límits que permetin el ple desenvolupament d’aquesta o aquest (Rodrigo, Máiquez i Martin, 2010).
Aquesta es basa en el respecte, la tolerància, la comprensió mútua i en la cerca d'acords que contribueixin al desenvolupament de les capacitats dels fills i filles (Rodrigo, Máiquez i Martin, 2010).

Objectiu: 
Que les mares i els pares promoguin les relacions positives dins de la família.

Principis per aconseguir-la:
Aquests principis afavoreixen el desenvolupament adequat en els i les menors i fomenten el seu benestar físic i mental (Rodrigo i Palacios, 1998)

• Educació sense violència: Eliminar tota forma de càstig físic o psicològic. 
• Vincles afectius càlids, protectors i estables, per tal de que els infants se sentin acceptats i estimats. 
• Reconeixement dels infants: Implicar-se en les seves preocupacions, acceptar el seu món i respondre a les seves necessitats. A més, han de sentir-se responsables i actius en les decisions de la família.
• Suport i estimulació: Fomentar la seva motivació i les seves capacitats. 
• Capacitació dels infants: Potenciar que són agents actius, competents i capaços. És recomanable crear espais de reflexió, d’escolta i d’interpretació, dins de la família.
• Entorn estructurat: Proporcionar una guia i supervisió perquè aprenguin normes i valors.

Actituds i indicadors parentals bàsics

• Pertànyer i incloure
• Protegir, cuidar i defensar
• Calmar i tranquil·litzar
• Estimar, acceptar i acaronar

VOLS CONÈIXER MÉS SOBRE PARENTALITAT POSITIVA?

Els tres nivells de la parentalitat positiva

Aquests ajuden el bon desenvolupament cerebral, emocional i social de les i els menors. Són els següents (Latorre, 2011):

• Les bases de la parentalitat que han d’aportar les famílies. Processos i actituds bàsiques que necessita un o una menor perquè les figures parentals l’ajudin a desenvolupar-se adequadament com a persona.
• El comportament parental positiu. Jugar amb els fills i filles; gaudir a través d’emocions positives, rialles, somriures i bon humor; limitar la llibertat de la família i utilitzar la disciplina de manera assertiva;  desenvolupar el potencial dels i les menudes; ensenyar habilitats necessàries per a la vida; donar exemple; tenir cura d’altres persones.
• El metallenguatge o funció reflexiva de la parentalitat. Traca l’avaluació sobre el propi comportament parental; les accions o actituds que desenvolupen els pares i mares i les filles i fills; la capacitat per analitzar els punts febles i forts per potenciar aquests darrers; i una visió coherent i/o respectuosa amb la vida i el món que habitem.

Coneixes els programes d’educació parental?
Els programes d’educació parental – també anomenats “de foment de la parentalitat positiva” – busquen promoure canvis en les i els progenitors que els ajudin a reconstruir o a optimitzar la manera com exerceixen la seva parentalitat.
Se centren en millorar les pràctiques educatives.
L’educació parental ajuda a aflorar les fortaleses i capacitats de les famílies i potenciar els processos de millora (Larriba, 2015).

Sabies que aquests programes tracten la parentalitat positiva de manera grupal?
Els programes de suport grupal són especialment adequats per fomentar la parentalitat positiva (Balsells, 2013), ja que... aconsegueixen ensenyar estratègies efectives per afrontar els problemes quotidians afavoreix l'anàlisi de les pròpies actituds i permet contrastar-les amb les d'altres persones en situació similar ajuda a fer que els membres de la família comprenguin les diferents perspectives en què es pot analitzar una situació.


Moltes gràcies a la gent que ha compartit informació sobre parentalitat positiva, que ha fet possible aquest espai!





REFERÈNCIES:

Balsells, M. A. (2013). El centre és el nen, el focus és la família: treballant les competències parentals. Butlletí d’Inf@ncia, (73), 1-10. Recuperat de:
http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2013/links/profunditat-73.pdf

Larriba, J. (2015). Parentalitat positiva. Polítiques d’infància i adolescència a Catalunya. Recuperat de: http://pdia.blog.gencat.cat/2015/08/19/parentalitat-positiva/

Latorre, F. L. (2011). Parentalitat positiva. Les bases de la construcció de la persona. Educació social. Revista d’intervenció sòcioeducativa, (49), 71-89. Recuperat de:
https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/viewFile/250179/334764


Rodrigo, M. J.,  Máiquez, M. L., i Martin, J. C. (2010). Parentalidad positiva y políticas locales de apoyo a las familias. Recuperat de: http://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/parentalidad_positiva/es_parentpo/adjuntos/11.%20folletoParentalidad.pdf